dimecres, 8 d’abril del 2009

Aoraki - Mt. Cook


El Mt Cook (Aoraki en maori) es el cim mes alt de NZ (3754m), esta situat al cor de l'illa Sud i hi ha la llegenda que es el cap del semi-deu Aoraki, que es va quedar congelat, juntament amb els seus 3 germans quan anava amb canoa per aquests mars, la canoa representa que es l'illa sud de NZ.

Be doncs, aquest cap de setmana hem anat a un petit poblet, o assentament, al peu d'aquesta muntanya, des d'on anys enrere van comencar totes les expedicions per fer-ne lascencio. Hi hem anat amb unes companyes d'escola, dues noies del Pais Basc, i una altra de Brazil.

El viatget ha estat be i hem vist paratges de Nz que encara no haviem vist mai, kilometres i kilometres de No-bosc, o sigui un paisatge estepari. Fent cami cap alla hem parat a Cromwell a fer un cafe, que es un petit poblet amb 3 cases, al poble de Omarama per dinar (aquest amb 4 cases) i als Clay Cliffs, uns penya-segats de roca calcaria, que per cert ens han costat bastant de trobar.

Al peu del Mt. Cook hi ha el llac Pukaki d'aigues verdes turquesa, espectacular! Aquest color es degut a tot el sediment que conte l'aigua provinent de les glaceres d'un tros mes amunt. (a la foto es veu el Mt. Cook, el color del llac en canvi, no es veu gaire be)

Un cop a Aoraki, ens hem afanyat a fer una caminada ja que la noia del YHA ens ha dit que l'endema faria mal temps. Aixi doncs hem fet el Kea Point track, d'una hora anar i tornar fins a un mirador des d'on es veia un glaciar i tota la seva vall. El cel estava bastant tapat, i tambe feia molt vent.

L'endema ha sigut fatal pel temps a Aoraki, hem intentat fer la caminada que voliem pero entre la forta pluja i el vent amb mitja hora n'hem tingut prou per quedar com anecs. Aixi que hem tocat retirada i ens n'hem anat al Museu de Sir Edmund Hillary, el kiwi mes famos del mon per haver sigut el primer home a pujar el Mt. Everest (per cert surt al bitllet de $5). Alla hem vist una pel.licula en 3D sobre el Parc Nacional, i hem estat en el Planetari mes meridional del mon (sempre hi ha d'haver una cosa 'mes' del mon jeje).

Com a curiositat final al cotxe hem escoltat la canco que cantem a l'escola quan la gent es gradua: Pokarekare Ana

2 comentaris:

  1. Quines dents tan llargues que em queden al llegir el vostre relat!!!

    Mmmmmhhh vent i fred .... mmmmhhhhh

    Gràcies per compartir-ho amb nosaltres, es un plaer.

    Salutacions meves i de la Mossa.

    ;-)

    ResponElimina
  2. Excursions, treekings, kayacs, salts de 130 metres...ja us queda temps per estudiar? que us recordo que la beca era per això, eh!!

    Una abraçada molt i molt forta!!

    ResponElimina