Christchurch

Be, doncs ja som a l'ultima etapa del nostre curs d'angles (obtus, agut, recte...XD)! Ja nomes falta una setmana per agafar la furgo i comencar el viatge de debo!
Ara mateix som a Christchurch (CHCH), la segona ciutat mes gran de NZ. Es dit que es la ciutat mes anglesa fora d'Anglaterra... i es bastant veritat. Tota la ciutat esta ben ordenada en una mena d'eixample al voltant de la Cathedral Square, on per descomptat hi ha una catedral (anglicana). Es curios que molta gent ens digues que es una ciutat sense res especial i molt aburida, pero de moment ens hi estem trobant molt be. La familia que ens acull son una parell d'avis, i com tots els d'aquesta generacio, ens tracten com si fossim els seus nets... Els sopars son bonissims i gairebe sempre tenim exquisiteses per postres, els esmorzars tambe son molt bons amb mermelada que fan ells mateixos amb fruita de l'hort!!!!
L'escola es una mica mes avorrida, potser tambe perque tenim ganes de marxar a voltar... La ciutat pero es plena de parcs i , com sempre, molts arbres.
El cap de setmana que vam arribar els avis ens van dur a un mercat i vam menjar hot dogs (salsitxes arrebossades i empalades com un polo) i fish and chips a la vora d'un riu, imagineu! Vull fer public que em sento molt malament pq el dia de st jordi no vaig trobar cap rosa per la mar, pero ella si que va complir, demano perdo publicament.
Aqui es dia festiu el 25 d'abril, commemorant una desembarc de tropes de NZ a no se on , on va morir gairebe tothom. En diuen l'ANZAC day i venen unes mena de clavells de plastic per recollir fondos per als vetrans de guerra.
Nosaltres vam aprofitar el dia per anar als Botanic Gardens. Res a comparar amb el Parc Torres Villa jeje. Ens hi vam passar a la vora 4 hores voltant amunt i avall per alla i el centre de CHCH.
Diumenge vam anar a Lyttelton, un petit poblet a la costa, on vam fer una petita caminada per arribar-hi, pero lo mes important es que alla ens vam menjar l'hamburguesa mes gran que hem vist mai! I no es tot perque despres vam anar al Diamond Harbour, amb un ferry i alla ens vam menjar el gelat mes gran que hem vist mai per $2,5 o sigui uns 1.2 europeus! jeje

* intentarem pujar les fotos pero tenim problemes amb Internet...

Stewart Island / Raikura

No com altre gent, aquesta setmana nomes hem tingut 4 dies de festa aixi que els hem aprofitat i hem anat amb 3 companys mes de classe a Stewart Island, una illa a l'extrem sud de NZ. Per anar-hi hem llogat un cotxe i hem fet la nit del divendres a Invercargill.
Sorprenentment mentre estavem mirant on haviem d'agafar el ferry l'endema al poble de Bluff, ens hem trobat un lleo mari al mig de la carretera. La questio es que el dia seguent era a la portada del diari, i nosaltres en tenim fotos i videos! Van haver de tallar el carrer perque no volia marxar.
L'endema al mati vam pujar al ferry i vam creuar l'estret de 25 km i pico, el mar estava bastant remogut i diguem que la gent tambe. BGluph! (Enric vam pensar amb tu!) Un cop a Oban, la 'capital' de Stewart island (Raikura en maori) vam plantar les tendes i vam anar a fer una caminadeta de 3 hores pels voltants buscant kiwis sense exit...
En vistes d'aixo al final vam decidir d'anar amb una agencia per fer kiwi spotting al vespre. Aixo de veure kiwis no us penseu que es tant facil! Ens van recollir a la nit (son animals nocturns) des del port amb un barco i ens van dur a una caleta, a aquesta hora ja es feia fosc com veieu a la foto. Despres de fer una petita caminada enmig del bosc, sense exit de veure kiwis, estavem bastant preocupats, pq el guia semblava no tenir-les totes... Finalment vam arribar a una platja , ens sembla que es deia Ocean's Bay, i a la fi... KIWIS! SISISISISISI! A la fi! En total en vam veure 3, pero n'hi va haver un que el vam tenira a menys de 4 metres, sense inmutar-se. Com ja sabeu els kiwis son uns ocells endemics de NZ i en perill d'extincio, es caracteritzen per no tenir cua, no poder volar pq tenen unes ales molt petites i per moltes altres coses com per exemple que la mare kiwi pon un sol ou cada vegada, pero es que l'ou es tant gran com 1/3 d'ella! El kiwi que neix de l'ou ja esta totalment desenvolupat amb 'les plomes' (no son ben be plomes lo del kiwi) i tot! Be la questio es que vam estar potser 20 min mirant kiwis a la platja a la llum de la lluna i la llanterna del guia! el kiwi estrella el vam veure menjar, caminar, beure aigua d'un riuet i fins i tot foragitant un altre kiwi. Els que vam veure son els kiwis marrons i son els mes grans, mes que un pollastre! per cert, la foto no es veu gaire be, pero es un kiwi!

L'endema vam visitar Ulva Island, una illa d'on han tret tots els animals introduits per l'home i que ve a ser una NZ fa 200 anys, amb nomes plantes i ocells. Un munt d'ocells, de totes mides i colors, gens esquerps, i molt cantadors! A la foto s'hi veu un Weka a la platja. Es un parais pels ornitolegs i es impressionant la vegetacio i els sorolls que se senten! Despres de caminar pel voltant de l'illa vam tornar a Oban fer una petita caminada, es suposava que podiem veure pinguins blaus... pero res... el proper cop!

Aoraki - Mt. Cook

El Mt Cook (Aoraki en maori) es el cim mes alt de NZ (3754m), esta situat al cor de l'illa Sud i hi ha la llegenda que es el cap del semi-deu Aoraki, que es va quedar congelat, juntament amb els seus 3 germans quan anava amb canoa per aquests mars, la canoa representa que es l'illa sud de NZ.

Be doncs, aquest cap de setmana hem anat a un petit poblet, o assentament, al peu d'aquesta muntanya, des d'on anys enrere van comencar totes les expedicions per fer-ne lascencio. Hi hem anat amb unes companyes d'escola, dues noies del Pais Basc, i una altra de Brazil.

El viatget ha estat be i hem vist paratges de Nz que encara no haviem vist mai, kilometres i kilometres de No-bosc, o sigui un paisatge estepari. Fent cami cap alla hem parat a Cromwell a fer un cafe, que es un petit poblet amb 3 cases, al poble de Omarama per dinar (aquest amb 4 cases) i als Clay Cliffs, uns penya-segats de roca calcaria, que per cert ens han costat bastant de trobar.

Al peu del Mt. Cook hi ha el llac Pukaki d'aigues verdes turquesa, espectacular! Aquest color es degut a tot el sediment que conte l'aigua provinent de les glaceres d'un tros mes amunt. (a la foto es veu el Mt. Cook, el color del llac en canvi, no es veu gaire be)

Un cop a Aoraki, ens hem afanyat a fer una caminada ja que la noia del YHA ens ha dit que l'endema faria mal temps. Aixi doncs hem fet el Kea Point track, d'una hora anar i tornar fins a un mirador des d'on es veia un glaciar i tota la seva vall. El cel estava bastant tapat, i tambe feia molt vent.

L'endema ha sigut fatal pel temps a Aoraki, hem intentat fer la caminada que voliem pero entre la forta pluja i el vent amb mitja hora n'hem tingut prou per quedar com anecs. Aixi que hem tocat retirada i ens n'hem anat al Museu de Sir Edmund Hillary, el kiwi mes famos del mon per haver sigut el primer home a pujar el Mt. Everest (per cert surt al bitllet de $5). Alla hem vist una pel.licula en 3D sobre el Parc Nacional, i hem estat en el Planetari mes meridional del mon (sempre hi ha d'haver una cosa 'mes' del mon jeje).

Com a curiositat final al cotxe hem escoltat la canco que cantem a l'escola quan la gent es gradua: Pokarekare Ana