Dijous al vespre vam marxar d'Auckland, vam fer nit i divendres vam anar fins a Cape Reinga, la part de dalt de tot! Alla hi ha un far, i es veu a un costat l'ocea Pacific i a l'altre el mar de Tasmania. El dia no acompanyava massa ja que va ploure molta estona i hi havia boira, pero finalment vam poder contemplar les vistes.
El dia seguent vam anar amb vaixell per les illetes i tota la badia, era forca turistic, pero va valdre la pena fer el turista! vam veure orques, dofins i un tauro martell! (a les fotos nomes hi ha orques)
Impressionant!!!! va estar molt i molt be! a mes va fer un sol esplendit! Les illes estan plenes de vegetacio molt densa, el paisatge es un contrast de verd i blau. Vam parar a una illa per dinar i vam demanar que ens deixessin ulleres i tub per anar a mirar que es veia dins l'aigua. No teniem massa temps, pero vam estar una estona en remull veient algun peixet i moooltes algues.
Despres de la passejada amb la barqueta vam anar a Russell, un poble petit que abans havia estat la capital de Nova Zelanda, un poble molt important de mariners i cacadors de balenes que se'l coneixia com "el forat de l'infern" i es on hi va haver el primer bar de Nova Zelanda, tot i que ja us podeu imaginar que el poble no devia ser tant acollidor com l'hem vist nosaltres...
L'endema vam anar a Waitangi, lloc de maxima importancia historica de Nova Zelanda, ja que es on es va signar el "tractat de waitangi" un acord entre els Maori i els Pakhea (europeus) que va portar molta polemica (i encara ara s'arrosseguen alguns recels) la visita va ser molt i molt interessant, vam seguir fent el turista i vam agafar una visita guiada que va estar molt be! Alla tambe hi ha la canoa mes gran del mon, que es diu Ngatokimateawhaorua . Encara avui en dia el dia que celebren que van signar el tractat la posen al mar. La condueixen 170 persones!
Be, i aixo es tot!!
Ole les fotos!! M'ha encantat la del far: sabia que estàveu lluny d'aquí, però veig que esteu lluny de tot... Una abraçada (dues: una per cada ú)
ResponEliminaJoder lo de les ovelles i la platja és massa per mi. Jo veig això despres de veure un tauró martell i ja em puc morir tranquil.
ResponEliminaLa vostra vida sembla un reportatge del 33 , quina enveja!
Apa a seguir passant-ho bé
records i dos petonassosssss desde Girona
Ferran
Flipant. Per cert, avui ens hem recordat de vosaltres. Al voltant de la Pera, de Girona a La Bisbal, hi ha un restaurant que en diuen "el mar de Tasmània". Hem pensat en vosaltres, que se us veu molt bé. Ara que ja hem vist la tenda, em sento més realitzat. AIxò és preciós...diferent...i jo què sé. I a sobre apreneu anglès. quina enveja....
ResponElimina